La història de les biblioteques musicals, aquelles composicions de música experimental per a pel·lícules que van veure la llum a França, Itàlia i el Regne Unit entre la dècada dels 60 i principis dels 80, ha deixat un bon rastre d'herois oblidats. De tots aquells compositors solitaris, només un ha aconseguit fer-se amb una parcel·la del panorama musical actual. El viatger astral anomenat Bernard Fevre va emergir de les ombres quan Richard D James va reeditar a Rephlex Records el seu llegendari LP de 1978 “Disco Club”, signat amb el nom de Black Devil. Una obra mestra analògica forjada als suburbis de París al costat de Jacky Giordano, un altre músic de biblioteca, utilitzant sintes, bucles de cinta i un bateria. Els rumors no van trigar a arribar: qui hi havia darrere d'aquest disc, Luke Vibert o Giorgio Moroder? Fevre va acabar amb totes les especulacions quan va decidir seguir donant corda als seus temes de disco tenebrós en treballs com “28 After”, “Black Devil In Dub" o “Eight Oh Eight”, a més de la reedició parcial d'una altra raresa de biblioteca titulada “The Strange World”. El seu directe, concebut en companyia del col·leccionista de discos i expert en música concreta Gwen Jamois, explora les serpentejants notes a peu de pàgina de tots els ganxos de disco demoníac amb la precisió obsessiva d'un arxivista.